Miquel Carreras
Elements d'història de Sabadell
Ajuntament de Sabadell
1932

"L'alou de Sant Cugat.- Passats alguns anys, en el 987, el mateix rei de França, Lotari, confirmava a Ot, abat del Monestir de Sant Cugat, els alous que aquest Monestir posseïa, i entre ells el d'Arraona, que havia donat Nunterd. [...] Del donatiu de Nunterd en sortí la major part de les terres que el Monestir de Sant Cugat tenia a Sabadell, que eren grans extensions de l'Horta Major, del Taulí i del Mas Deganet del terme de Junqueres, el qual mas tenia per límits, tocant a Sabadell el que són ara carrer de les Valls i la Via Massaguer. Altra gran partida de terres de Sant Cugat era situada al Trullars, prop del camí de Sant Pau de Riusec." (p. 65).

Josep Rosell
El rodal de Sabadell
Joan Sallent, Sucr.
1937

"Damunt les runes d'un castell romà, s'edificà en el segle VIII un centre monàstic de l'orde benedictina, el qual, enrunat pels alarbs, fou reconstruït per l'abat Otó, per allà l'any 986. La influència cultural i política dels monjos transcendí fortament en govern de la terra i dins les venerables parets del monestir de Sant Cugat diferents vegades s'hi celebraren Corts i hi foren dictades lleis importants." (p. 167-168)

Antoni Bosch i Cardellach
Anales de la Villa de Sabadell - I
Fundació Bosch i Cardellach
1992

987." Lotario, Rey de los Francos, concedió al Abad Odó u Otón, y a su Monasterio de San Cugat del Vallés muchas Señorías y derechos, alous, diezmos y posesiones, entre los quales se menciona el Alou de Sabadell, que dió Nunterdo. Esta concesión la haría Lotario en fuerza de los derechos que sus antecesores, Reyes de Francia, podían tener sobre Cataluña, de donde ayudaron mucho a expeler los Moros, concediendo luego su dominio a los Condes de Barcelona y, en este nombre, a Bera, que embiaron por primero de ellos bajo los pactos y leyes convenidas con los moradores de este Principado. El Abad Ottón fue quien se libró del martirio que padecieron los restantes monges de dicho Monasterio quando los Moros inundaron toda esta comarca por tercera o quarta vez." (p. 49)